martes, 15 de mayo de 2012

LLiteratura n'asturianu

Antón de Marirreguera: Primer autor asturianu conocíu. Barrocu: 1-Gustu pola artificiosidá, 2-Llinguax complexu, 3-Obres de calter relixosu, 4-Adaptaciones temes clásicos, 5- Teatro con enfotu educativu y popular

  

 

Xosé Caveda y Nava:  Espubliza la primer antoloxía de la lliteratura asturiana, gracies a ella tenemos testos de los autores dende’l sieglu XVII. La imprenta entama n’asturies, y facilita l’asoleyamientu de les obres d’autores asutianos qu’hasta la fecha diben en manuscritos lo que daba munches variaciones a los orixinales.

 

   

 

El Surdimientu:  Los autores fíxense na lliteratura europea. Nueves formes, nuevos temes: Autores qu’entamaron a escribir nos años 70. Dende qu’entamara’l movimientu van apaeciendo nueves xeneraciones , yá vamos pola tercer xeneración del surdimientu. Xuan Bello, Berta Piñán, Taresa Lorences Pablo Texón, Vanesa Gutierrez,

 

 

 

 

 

 

 


Pin de Pría: Escribió a Nueva un pueblu de Llanes, y un pomea narrativu mui guapu entituláu Nel y Flor. Traxo a la poesía asturiana el modernismu coles sos rimes sonores y metáfores espresives pero nun pudo despegase de too  del tema ruralista.
















Enrique García Rendueles:  Fae poesía de la primera metá del XIX siguiendo la moda del folclorismu. Céntrase nos aspeutos rurales, el folclores, la música, la vida na aldea.  ¡Ai, gaita melguera!

 

 

 

 

Teodoro Cuesta:  La prensa desendólcase n’asturies y munchos autores escriben nos periódicos n’asturianu pero esta llingua ta arrequexada pal folclorismu y la creación poética, nun s’emplega pa les nocities y opiniones.

Andalucía y Asturias: polémica en los dialectos adaluz y bable

 

 

  

 

Padre Galo:  Poesía moderna d’entamos del sieglu XX. Intimismo y lirismo, musicalidá y nueves formes de facer poesía. Ye contemporáneu de Pin de Pría.

De Cadavedu, percorrió’l mundu y como falaba un montón de llingües tornó poemas al astuianu del alemán, xaponés…

  

 

Sieglu XVIII:  Los illustraos, ente ellos Gaspar Melchor de Xovellanos esmolécense pola llingua y entame una academia de les bones lletres y el diccionariu etimolóxicu asturianu. Xosefa de Xovellanos, primera poetisa  asturiana con ciertu calter social.